Manuel de Pedrolo va néixer a l'abril de 1918 al llogarret de l'Aranyó, a la Segarra. Va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser molt llegit tot i que va destacar com a novel.lista, va escriure en tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Estava interessat en tot i tots li servien per explicar el que pensava.
Pedrolo era orfe de mare i va ser criat pel seu pare i la seva tieta i va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega, a l'Urgell. El seu pare pertanyia a la petita noblesa rural i, malgrat haver cursat la carrera d'advocat, no la va exercir, ell era un home il.lustrat i catalanista. La vida li havia anat prenent tots els afectes i Manuel era tot el que tenia. Aleshores un admirador i un mecenes del seu fill, li va pagar l'edició del seu primer llibre de poemes: Ésser en el món.
Al 1935, Manuel va anar a Barcelona a acabar unes assignatures de batxillerat i a tractar de seguir la carrera de metge: volia ser psiquiatra. Allí es va començar a sentir més independet ja que sempre havia estat un nen molt controlat.
Amb la guerra és mobilitzat i desprès quan va acabar la contesa va fer el servei a Valladolid. Des d'allà, li va escriure profusament a la seva promesa, Josefina Fabregat, que esperaven una filla perquè els refés l’economia.
Quan es va acabar la guerra es va instal·lar a Tàrrega, va ser víctima d'una gran depressió. I continuava pensant que potser estava boig. El pare el volia col·locar en un despatx, però ell no ho volia. Es va deixar "mantenir" amb l'herència de la seva mare. Llegia moltíssim, escrivia i baixava sovint a Barcelona a veure la promesa. Desprès d’intentar muntar un pis a Tàrrega, va acabar vivint a Barcelona amb la seva promesa. Va fer moltes feines i finalment va tenir una filla: Adelais.
Va anant escrivint i guanyant premis amb un molt bon públic que tenen molt bona crítica.
Desprès d’una llarga història es va retirar i sol acceptava entrevistes i si parlaven de la independència de Catalunya.
Cada vegada la seva obra es feia mes complexa i ja no les llegien, sol feia petits contes o redactava un diari.
Finalmente, va morir el 26 de juny de 1990, als setanta-dos anys, sent un gran novel·lista, dramaturg poeta i traductor.
